Canvis al llistat dels ocells de Catalunya 2020 de rarebirds.cat fonamentats en la IOC

 

Zapornia parva © Ricard Gutiérrez

 

La versió 10.2 de la IOC World  Bird List que segueixen tant la web i blog rarebirds.cat com molts països europeus, introdueix alguns petits canvis a la llista dels ocells de Catalunya que seguim i que ja apareix a les publicacions 'Quan i on veure ocells a Catalunya' i 'When & where to watch birds in Catalunya'. La podeu trobar en aquest bloc.

En essència els canvis de la versió 10.2 tracten del canvi de gènere del rasclet i rascletó que tornen al gènere Zapornia on van ser uns anys no fa gaire i a la separació dels tallarols en dos gèneres: Sylvia i Curruca. Dintre d'aquestes la versió 10.2 reconeixen els treballs de Svensson de 2013 en el que separava el tallarol de garriga en diferents taxons, tres espècies, una oriental, una balear-italiana i una occidental. Nous estudis difereixen del treball de Svensson en que no converteixen en subespècie (abans inornata) les poblacions del nord d'Àfrica i, de moment, les deixa dins del nou nom pel nostre tallarol de garriga: Curruca iberiae, augmentant el llistat vigent fins ara en  una espècie nova per a Catalunya. El tallarol de garriga de Mallorca, anomenat tallarol de Moltoni, segueix sent Curruca subalpina i el nom científic cantillans queda per a les subespècies nominal italiana i la més oriental albistriata. Les tres espècies han estat citades a Catalunya i iberiae hi nia.

Zapornia

Revisions dels  rasclets i rascletons del gènere Porzana a nivell global conclouen en la separació de 12 espècies al gènere Zapornia, i altres als Mustelirallus, Laterallus i Poliolimnas que no trobem a Catalunya (Slikas et al. 2002; Garcia-R et al. 2014, 2020; Boast et al. 2019; Stervander et al. 2019 i altres).

 

Zapornia pusilla © Ricard Gutiérrez

Curruca

Els membres d’aquest gènere, prèviament inclòs dins els gèneres Sylvia i/o Parisoma a nivell mundial, són profundament divergents dels membres que queden dins el gènere Sylvia , a casa nostra atricapilla  i borin. Tota la resta, tallaretes de cues més llargues i altres hàbits es mouen al gènere Curruca (Voelker & Light 2011; Dickinson & Christidis 2014; Cai et al.2020).

Distribució nidificant dels taxons reconeguts per IOC 10.2 a la Mediterrània: Curruca iberiae (vermell fort, les del nord d'Àfrica provisionalment dins aquest taxon, vermell fluix); Curruca subalpina (Balears, Còrsega, Sardenya i  una part del N d'Itàlia on es barreja al sud amb C.cantillans cantillans i al l'oest amb C.iberiae (groc); C.cantillans cantillans (Itàlia, blau) i C.cantillans albistriata (Adriàtic balcànic, Grècia i Turquia, violeta). Font: Dibuix del autor a partir de Svensson 2013, HWPB i IUCN red data list online.

Curruca iberiae (Svensson, 2013)

NE d’Italia, Europa fins el norest d’Itàlia, SE d’Europa. També noroest d’Àfrica.

 

El tallarol de garriga occidental és separat de C. cantillans seguint a Zuccon et al. (2020) i Svensson (2013a,b). El nom s’estableix com a C. iberiae en comptes de C. inornata, ja que aquest darrer s’ha demostrat que és un sinònim de C. subalpina , el tallarol de Moltoni de Balears (Zuccon et al. 2020). Es tracta C. iberiae  de moment de forma monotípica però la població resident del noroest africà (abans inornata) és probablement una subespècie encara sense nom (Svensson in litt a IOC).

 

Curruca cantillans          (Pallas, 1764)   Canvi de nom anglès a Eastern Subalpine Warbler amb la separació de C. iberiae.

 

 

© Ricard Gutiérrez

 

Bibliografia

 

Boast AP, B Chapman, MB Herrera, TH Worthy, RP Scofield, AJD Tennyson, P Houde, M Bunce, A Cooper & KJ Mitchell. 2019. Mitochondrial genomes from New Zealand’s extinct adzebills (Aves: Aptornithidae: Aptornis) support a sister-taxon relationship with the Afro-Madagascan Sarothruridae. Diversity 11(2): 24. doi:10.3390/d11020024. 

Cai T, S Shao, JD Kennedy, P. Alström, RG Moyle, Y Qu, F Lei, J Fjeldså. 2020. The role of evolutionary time, diversification rates and dispersal in determining the global diversity of a large radiation of passerine birds. Journal of Biogeography. doi: https://doi.org/10.1111/jbi.13823.

 
Dickinson EC & L Christidis (Eds). 2014. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 4th Edition, Volume 2 Passerines. Aves Press, Eastbourne, U.K. 

 
García-R JC, GC Gibb & SA Trewick. 2014. Deep global evolutionary radiation in birds: Diversification and trait evolution in the cosmopolitan bird family Rallidae. Molecular Phylogenetics and Evolution 81: 96–108. 

 
García-R JC, EM Lemmon, AR Lemmon & N French. 2020. Phylogenomic reconstruction sheds light on new relationships and timescale of rails (Aves: Rallidae) evolution. Diversity 12: 70. https://doi.org/10.3390/d12020070 

 
Slikas B, SL Olson & RC Fleischer. 2002. Rapid, independent evolution of flightlessness in four species of Pacific Island rails (Rallidae): an analysis based on mitochondrial sequence data. Journal of Avian Biology 33: 5–14. 

 
Stervander M, PG Ryan, M Melo & B Hansson. 2019. The origin of the world’s smallest flightless bird, the Inaccessible Island Rail Atlantisia rogersi (Aves: Rallidae). Molecular Phylogenetics and Evolution 130: 92–98. 

 
Svensson L. 2013a. A taxonomic revision of the Subalpine Warbler Sylvia cantillans. Bulletin of the British Ornithologists’ Club 133: 240–248. 

 
Svensson L. 2013b. Subalpine Warbler variation and taxonomy. British Birds 106(11): 651–668. Voelker, G & JE Light, 2011. Palaeoclimatic events, dispersal and migratory losses along the Afro‐European axis as drivers of biogeographic distribution in Sylvia warblers. BMC Evolutionary Biology, 11 (163): 1‐13. 

 
Zuccon, D, Pons, JM, Boano, G, Chiozzi, G, Gamauf, A, Mengoni, C, Nespoli, D, Olioso, G, Pavia, M, Pellegrino, I, Raković, M, Randi, E, Rguibi Idrissi, H, Touihri, M, Unsöld, M, Vitulano, S, Brambilla, M 2020. Type specimens matter: new insights on the systematics, taxonomy and nomenclature of the subalpine warbler (Sylvia cantillans) complex Zoological Journal of the Linnean Society, Volume 190, Issue 1, September 2020, Pages 314–341, https://doi.org/10.1093/zoolinnean/zlz169