Les gallines volen: Tadorna ferruginea el 2020 a Catalunya

 

Tadorna ferruginea. El Remolar, Viladecans, 24.12.2020 © Mireia Martín

En el parlar propi del món del personal observador d’ocells el mot ‘gallina’ no només ver referit a les femelles del gall, ponedores d’ous. Gallina sol emprar-se com a sinònim d’ocell escapat, de gàbia o col·lecció, que volta pel medi natural i que es podría confondre amb un exemplar de la seva mateixa espècie purament salvatge. Una cotorra argentina, per tant, no fora una gallina, ja que tota la seva espècie procedeix d’exemplars establerts fa anys inicialment escapats de captivitat. Però molts ànecs sí poden ser ‘gallines’ ja que es mantenen en captivitat per a finalitats ornamentals i es confonen amb ocells salvatges. I el cas del vistós ànec canyella Tadorna ferruginea és un dels típics.

 

Cites de T.ferruginea a Catalunya i l’Aragó el 2020

 

Durant el 2020 ha hagut una profusió de dades d’ànec canyella a Catalunya i l’Aragó.

 

El 14.3 es veuen dos exemplars ‘passejant per l’herba del campus nord de l’UPC a Barcelona’ (Xavi Font @ornitho.cat). No s’esmenta que vagin anellats.  Amb el confinament pel COVID19 hi ha menys cites d’ocells en general, però el 4 de maig de 2020 dos exemplars sobrevolen el Fangar  (Sergi Sales, foto) i el 19 de maig una parella sobrevola el parc fluvial del Besòs entrant des del mar a les 7:40 hores i marxen (Javier Valladares @ornitho.cat).

Tadorna ferruginea, El Fangar, Baix Ebre, 4.5.2020 © Sergi Sales

No hi ha més dades conegudes a Catalunya fins l’estiu de 2020, quan el 26 d’agost es veuen 2 a Ivars (Quim Minoves). L’endemà dia 27 es confirma que están anellats els dos (Joan Rodríguez, Pere Baucells @ornitho.cat), i es autors precisen que ‘un porta l’anella al tars dret i l’altre a l’esquerra’. Els ocells són a Ivars de forma simultània als que es veuran al Delta de l’Ebre el setembre fins el 3.10, darrera observació (Israel Estopà @ornitho.cat).  

El buit d’obsevacions entre la segona quinzena de maig i l’agost pot tenir una explicació si analitzem les dades de l’Aragó que hi ha a eBird. Entre el 19.6.2020 (Alberto Gasquet @eBird  i el 3.8.2020 (Luís Gracia @eBird) hi va haver dos exemplars també a l’embassament de San Salvador, a Osca. El 8.8.2020 van ser fotografiats als arrossars de Lalueza, on a la foto de la cita publicada a eBird es veu que un exemplar va anellat (Eduardo Gracia Fuster).

El desembre de 2020 una parella d’ànecs canyella es deixa veure un parell de dies pel Llobregat: el dia 23.12.2020 sobrevolen la Bassa de la Torre Gran, a L’Hospitalet de Llobregat direcció desembocadura del riu Llobregat (Ricard Gutiérrez) i sembla que durant el dia s’havien vist per la desembocadura del riu. El dia 24.12 es veuen a Viladecans, a la Vidala, llacuna del Remolar (Lluís Toldrà, Annabel Valledor @ornitho.cat; Quique Carballal @ornitho.cat, Joan Cabellos @eBird) i Mireia Martín pot llegir les dues anelles de pvc blanc que portaven els exemplars, un amb l’anella a la pota dreta i l’altre a l’esquerra, com els exemplars vistos a Ivars mesos abans.

La coincidencia d’anar en parella, amb igual color d’anella i mateixa situació fa pensar que els exemplars de Lleida, i probablement Aragó, són els mateixos del Delta del Llobregat i que s’han passejat pel NE ibèric tot aquest 2020. Però… d’on venien? I hi havia més?

A banda d’aquesta parella es citen 4 exemplars sense anellar al Delta de l’Ebre: El dia 5.9.2020 es detecten 4 al delta de l’Ebre (Xavier Parra, Lluís Toldrà @ornitho.cat), que resten uns dies a l’àrea entre Deltebre i Amposta (foto a sota del dia 11.9.2020, Ricard Gutiérrez). No van anellats cap d’ells. Es veuen per arrossars fins l’octubre i el desembre se sap que són a la Punta de la Banya (Cristian Jensen in litt.).

 

Tadorna ferruginea. El Goleró, Baix Ebre, 11.9.2020 © Ricard Gutiérrez

També a l’Aragó, a tocar de Catalunya, a l’embassament del Pas, Osca, se n’havia vist un el gener i febrer, d’origen incert segons comentaris a eBird.

Localitzacions a eBird de les cites de Tadorna ferruginea el 2020

Els ocells anellats

 

Les anelles, de pvc blanc, llegides per Mireia Martín el 24.12.2020, portaven la següent inscripció:

AO 5870 15 4                   El de la pota dreta (faltava el codi NL)

AO 5870 15 6 NL              El de la pota esquerra

Tadorna ferruginea. El Remolar, Viladecans, 24.12.2020 © Mireia Martín

 

Investigant per internet i amb contactes holandesos, resulta que les anelles són de l’organització AVIORNIS que els cria i anella. 

El codi indica: AO (Aviornis), 13 la mida de l’anella, 15 és l’any .

‘The code means: 13 size of the ring, and 15 is the year (but not sure if the ring is than always used the same year’

Contactats Aviornis, el 29.12.2020 contesten que els ocells van ser criats el 2015 al sud d’Holanda i exportats (on?) el 2016, moment a partir del qual no tenen més informació.

‘These ducks are bred in the South of Holland in the year 2015 and exported in 2016. After that there is no information about them’.

Hem tornat a contactar-los per veure si ens diuen on va ser l’exportació. No és el mateix que els ànecs canyella anessin a Alemanya o Polònia que a l’Aragó per exemple. I això enllaça amb la situació de l’espècie a Europa, i en concret a Holanda i Alemanya, on nia en llibertat, procedent d’escapaments. I no només això.

 

Situació de l’espècie a Holanda

 

La situació de l’espècie a Holanda és complexa: per un costat hi nien ocells escapats, però per l’altra hi ha centenars d’ocells que van a mudar procedents d’Alemanya, d’una població establerta autosostenible, amb categoria C1 (Bauer et al 2016). La població alemanya-holandesa s’estima que era de 3600 individus  el 2018  i que es comporten de forma natural desplaçant-se i movent-se de forma natural (Kleyheeg et al 2020)

‘Yes, and here in Holland do breed escaped birds, probably sometimes the escaped a long time ago, but it's very interesting, there are hundreds of birds moulting here but we don't have that many birds, so probably most from Germany.

‘Our’ Dutch Ruddy Shelducks have been ringed because they wanted to see where they were going to: we have many 100’s moulting in summer. The hope was that they were wildbred birds. But turns out the are from feral population in Germany (Marc Guyt in litt.)

El volum d’ocells que van a mudar entre països és de 1935 individus el 2018 (Kleyheeg et al 2020).

 

Gallina o ànec comptabilitzable?

 

Sense saber on van ser exportats els dos ànecs canyella d’Aviornis, no podem excloure que essent nascuts en captivitat s’haguessin escapat d’alguna col·lecció a l’estat espanyol o a prop. Sí que sabem que aquesta espècie fa ‘desplaçaments internacionals’ (per no dir migracions) anuals i que no estem parlant de pocs ocells sinó d’uns pocs milers. Coneixem també que aquests ocells marcats presumiblement s’han passejat per Osca i les comarques de Lleida i Barcelona. Els ocells alemanys (i holandesos) són categoritzats com a C1, poblacions establertes. Malgrat l’origen captiu d’aquests exemplars i la seva capacitat de vol, no fora estrany de pensar que aquests, i la resta de citats al NE Ibèric enguany, procedeixin d’aquesta població autosostenible europea. Seguint amb el símil del principi, cadascú que pensi el que vulgui perquè probablement no s’aclareixi mai el cas d’aquests dos exemplars del Llobregat. Però som probablement davant d’un cas de ‘gallines voladores’ a considerar.

 

 

Referències

 

• Bauer, H G; Geiter, O, Homma, S & Woog F. 2016. Non-native bird species in Germany - Revision of national status categories. Vogelwarte 54(3):165-179
• Kleyheeg, E, Dirken S †, Van Beusekom, R, Eggenhuizen, T, Jonkers, D, Koffijberg, K, Majoor, F & Nagtegaal, J 2020 Moulting Ruddy Shelducks Tadorna ferruginea in the Netherlands: numbers, origin and ecology. Limosa 93 (1): 1-14.
  

 

Citació

Gutiérrez, R & Martín, M 2020 Les gallines volen: Tadorna ferruginea el 2020 a Catalunya. Rarebirdscat blog. 
https://rarebirdscat.blogspot.com/2020/12/les-gallines-volen-tadorna-ferruginea.html