Entrades

Les gallines volen: Tadorna ferruginea el 2020 a Catalunya

Imatge
  Tadorna ferruginea . El Remolar, Viladecans, 24.12.2020 © Mireia Martín En el parlar propi del món del personal observador d’ocells el mot ‘ gallina ’ no només ver referit a les femelles del gall, ponedores d’ous. Gallina sol emprar-se com a sinònim d’ocell escapat, de gàbia o col·lecció, que volta pel medi natural i que es podría confondre amb un exemplar de la seva mateixa espècie purament salvatge. Una cotorra argentina, per tant, no fora una gallina, ja que tota la seva espècie procedeix d’exemplars establerts fa anys inicialment escapats de captivitat. Però molts ànecs sí poden ser ‘gallines’ ja que es mantenen en captivitat per a finalitats ornamentals i es confonen amb ocells salvatges. I el cas del vistós ànec canyella Tadorna ferruginea és un dels típics.   Cites de T.ferruginea a Catalunya i l’Aragó el 2020   Durant el 2020 ha hagut una profusió de dades d’ànec canyella a Catalunya i l’Aragó.   El 14.3 es veuen dos exemplars ‘passejant per l’herba del campus

Canvis al llistat dels ocells de Catalunya 2020 de rarebirds.cat fonamentats en la IOC

Imatge
  Zapornia parva © Ricard Gutiérrez   La versió 10.2 de la IOC World  Bird List que segueixen tant la web i blog rarebirds.cat com molts països europeus, introdueix alguns petits canvis a la llista dels ocells de Catalunya que seguim i que ja apareix a les publicacions 'Quan i on veure ocells a Catalunya' i 'When & where to watch birds in Catalunya'. La podeu trobar en aquest bloc . En essència els canvis de la versió 10.2 tracten del canvi de gènere del rasclet i rascletó que tornen al gènere Zapornia on van ser uns anys no fa gaire i a la separació dels tallarols en dos gèneres: Sylvia i Curruca . Dintre d'aquestes la versió 10.2 reconeixen els treballs de Svensson de 2013 en el que separava el tallarol de garriga en diferents taxons, tres espècies, una oriental, una balear-italiana i una occidental. Nous estudis difereixen del treball de Svensson en que no converteixen en subespècie (abans inornata ) les poblacions del nord d'Àfrica i, de moment, les de

Híbrid d’oreneta vulgar i cuablanca al Foix [Barn Swallow x House Martin hybrid ringed at Foix reservoir]

Imatge
   © Manel Bonilla & Vanessa Cadenas, 15.9.2018   El dia 14 de setembre de 2018 es va realitzar una sessió d’anellament en dormidor d’oreneta al pantà de Foix (Castellet i la Gornal, Alt Penedès). Durant la sessió, en la que es van anellar 50 Hirundo rustica , 1 Alcedo atthis , 1 Chloris chloris i 1 Erithacus rubecula , es va poder capturar i anellar un híbrid d’oreneta vulgar i oreneta cuablanca ( Hirundo rústica x Delichon urbicum ). Anellat amb anella ARANZADI “2Y61704”, l’exemplar era un juvenil (EURING 3) amb un pes de 16,8 gr, ala 124 mm i tercera primaria (P3): 95 mm. Un cop anellat va ser alliberat en òptimes condicions. Manel Bonilla i Vanessa Cadenas     © Manel Bonilla & Vanessa Cadenas, 15.9.2018       © Manel Bonilla & Vanessa Cadenas, 15.9.2018   Comentari editorial   Malgrat l’ocell presenta una cara d’oreneta jove, amb el típic pap ataronjat, l’estructura del cap força rodó, recorda a Delichon urbicum . El mateix amb l’estructura alar i del mantell, q

Una altra cotxa fumada aberrant a Catalunya / Another aberrant Black Redstart in Catalunya

Imatge
  El 26 de febrer de 2018 es va veure un ocell blanquinós que va ser identificat ràpidament com una cotxa fumada aberrant. L’ocell va ser vist a  Vilabella, Alt Camp (Kiku Parés). Als voltants del migdia, es van poder obtenir tres fotos prop el Mas de Ramonet, coordenades 360614,4565240 (UTM ETRS89). L’ocell era essencialment blanquinós, potser amb un toc marronós i amb un ull de color normal, fosc.  El cap presentava tons grisos i la cua era de tons vermellosos pàl·lids. El plomatge no semblava gastat, d’acord amb l’estat de la punta de les plomes segons es veu a les fotos. Un panell alar blanc i el to més fosc del cap suggereixen que la cotxa era mascle. Aquest seria un cas d’una cotxa més pàl·lida que la detectada al delta del Llobregat el gener de 2018. Com que tant les àrees grises com vermelloses són molt diluïdes en aquest exemplar, les dues melanines responsable d’aquestes coloracions són absents o en nivells baixos (l’eumelanina pels tons grisos i negres i la faeo

The Pink Egret at Tortosa / Un esplugabous rosa a Tortosa

Imatge
    On 24 February 2018 Maria Homedes took a photograph of a rosy bird by the canal near the Ebre river at Tortosa, Baix Ebre. See a photo of the bird above. Flamingo excluded, there are no such large roseate wild bird species in our area, so the bird had to be a tinged regular species. Indeed, despite the odd colour, the yellow bill, the overall structure and its shape identifies the bird as a Cattle Egret ( Bubulcus ibis ).  On 25.2 it was seen again and photographed at closer distance (Maria Luisa Wittlin), see a photo below. The egret was seen near a slaughterhouse where different types of cold meats are prepared (Joan Mestre Querol in litt.), so perhaps it might have got tinged with anything. Other authors (Sergi Sales in litt.) consider that some Cattle Egrets also dye with agriculture treatments elsewhere and green, yellow, besides pink, egrets have been recorded. In any case this is another example of how environmental factors can modify plumage aspect and that no

Cotxa fumada amb aberració cromàtica ‘pastel’ al Delta del Llobregat

Imatge
      El 13.1.2018 es va veure un ocell de tons gris clars a uns camps de carxofes al nord de Cal Nani, El Prat de Llobregat, Baix Llobregat (Carles Giménez). La foto que es va circular mostra el que sembla una cotxa fumada Phoenicurus ochruros però de tons molt clars i sense, aparentment, color vermell a la cua. Com si l’ocell hagués perdut la intensitat dels colors del plomatge malgrat que bec, ull i potes conservaven l’habitual color negre. A la base de la cua però s’observa un to marronós o vermellós pàl·lid així com alguns tons marrons al dors dins un context gris pàl·lid i blanc a la zona, que correspondria a la franja blanca que presenten els mascles ‘normals’ de cotxa fumada, fet indicatiu de que l’ocell és en realitat un mascle. van Grouw, H (2006) [Not every white bird is an albino: sense and nonsense about colour aberrations in birds. Dutch Birding 28: 79-89] aporta la clau per a saber quina mena d’aberració cromàtica presenta aquest ocell mancat de tons ‘foscos’.